Material de segellat de la vàlvula solenoide

Jul 05, 2026 Deixa un missatge

Actualment hi ha tres materials de segellat més utilitzats per a vàlvules solenoides.

 

El cautxú nitril butadiè (NBR) es produeix per polimerització en emulsió de butadiè i acrilonitril. El NBR es produeix principalment mitjançant polimerització en emulsió a baixa-temperatura. Té una excel·lent resistència a l'oli, una alta resistència a l'abrasió, una bona resistència a la calor i una forta adhesió. Els seus desavantatges inclouen poca resistència a la baixa-temperatura, poca resistència a l'ozó, propietats elèctriques deficients i una elasticitat lleugerament inferior.

 

A més, també té una bona resistència a l'aigua, hermeticitat i una excel·lent adherència. S'utilitza àmpliament en la fabricació de diversos productes de cautxú -resistents al petroli, diverses juntes resistents al petroli-, volanderes, mànigues, embalatges flexibles, tubs flexibles, corrons d'impressió i tenyits, materials adhesius de cable, etc., i s'ha convertit en un material elàstic indispensable a les indústries de l'automoció, aeroespacial, petroliera i fotocòpia.

 

El cautxú de nitril butadiè té una excel·lent resistència a l'oli, només per darrere del cautxú de polisulfur i el cautxú fluorat, i també té una bona resistència a l'abrasió i hermeticitat. Els desavantatges de NBR són que no és resistent a l'ozó i als hidrocarburs aromàtics, halogenats, cetones i dissolvents d'èsters, i no és adequat com a material aïllant. Usos principals: el cautxú de nitril s'utilitza principalment per fer productes resistents al petroli, com ara canonades, cinturons, diafragmes de goma i grans bufetes d'oli resistents al petroli. S'utilitza habitualment en la fabricació de diversos productes modelats-resistents a l'oli, com ara juntes O-, segells d'oli, tasses, diafragmes, vàlvules i manxes. També s'utilitza per fabricar làmines de goma i peces resistents al desgast-.

 

Cautxú EPDM (monòmer d'etilè propilè diè): el monòmer d'etilè propilè diè (EPDM) és un terpolímer d'etilè, propilè i un diè no-conjugat. La producció comercial va començar l'any 1963. El consum mundial és de 800.000 tones anuals. Les característiques més importants de l'EPDM són la seva resistència superior a l'oxidació, l'ozó i la corrosió. Com que l'EPDM pertany a la família de les poliolefines, té excel·lents propietats de vulcanització. Entre tots els cautxús, l'EPDM té la gravetat específica més baixa. Pot absorbir grans quantitats de farcits i olis amb un impacte mínim en les seves propietats. Per tant, es pot utilitzar per produir compostos de cautxú{10}}de baix cost.

 

Estructura i propietats moleculars: el monòmer d'etilè propilè diè (EPDM) és un terpolímer d'etilè, propilè i un diè no-conjugat. Els diens tenen una estructura única, que només requereix un dels seus dos enllaços per copolimeritzar; el doble enllaç insaturat serveix principalment com a lloc de reticulació. L'altre enllaç insaturat no forma la columna vertebral del polímer sinó una cadena lateral. En canvi, la cadena de polímer principal de l'EPDM està totalment saturada. Aquesta característica fa que l'EPDM sigui resistent a la calor, la llum, l'oxigen i especialment l'ozó. L'EPDM és inherentment no polar, resistent a solucions polars i productes químics, té una baixa absorció d'aigua i posseeix excel·lents propietats aïllants.

Enviar la consulta

Enviar la consulta